Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Bolets tòxics
 

Bolets tòxics més freqüents a Catalunya

Entre les espècies variades de bolets que creixen als boscos catalans, n'hi ha algunes tòxiques. Malauradament, en arribar la temporada de bolets, es produeixen accidents, alguns fins i tot mortals, a causa del consum de bolets tòxics.

Gairebé la totalitat de les intoxicacions mortals són degudes a la farinera borda (Amanita phalloides), un bolet molt tòxic i bastant freqüent als boscos.

A continuació, us oferim un llistat amb els bolets tòxics més freqüents a Catalunya, indicant també les espècies comestibles amb què es poden confondre:



Farinera borda

Farinera borda

Farinot, pentinella borda. Amanita phalloides

Per la seva toxicitat elevada i la seva freqüència en els nostres boscos, l' Amanita phalloides és el bolet més perillós, causant de la majoria d'intoxicacions mortals.

Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd olivaci, si bé se'n poden trobar exemplars esgrogueïts i, fins i tot, gairebé blancs. Les làmines són blanques amb reflexos verdosos i el peu blanc.

Es pot confondre amb algunes puagres de color verd (Russula) , però aquestes no tenen ni anell ni volva. També amb alguns camperols (Psalliota) , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades o brunes.

La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible al primer cop d'ull. Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s'hi poden confondre, cal arrencar-los sencers ja que l'existència de volva i l'aspecte d'aquesta són característiques molt importants per a la correcta identificació de les espècies.


 

Més tipus de farinera borda

Farinera borda
Amanita virosa © B.Baldassari CC-BY-2.5

Amanita verna i Amanita virosa

Dues altres amanites altament tòxiques, d'aspecte semblant a la farinera borda, però de color blanc, són l'Amanita verna, que es presenta a la primavera, i l'Amanita virosa, que és un bolet de tardor, però bastant menys freqüent que la farinera borda.

L'hàbitat més freqüent de totes aquestes amanites són els boscos d'arbres de fulla ampla.

Els primers símptomes d'intoxicació no es presenten fins al cap d'algunes hores de la ingestió dels bolets, normalment unes 8 o 10 hores. Els primers símptomes són de tipus gastrointestinal amb diarrea intensa, vòmits continuats i deshidratació. Més endavant, es presenten trastorns nerviosos, hepàtics i empitjorament de l'estat general.


 

Cortinaris

Cortinaris

Cortinarius orellanus, Cortinarius Speciosissimus i d'altres

Alguns bolets del grup dels cortinaris són molt tòxics, fins i tot, poden resultar mortals. Els símptomes d'intoxicació no es manifesten fins després d'alguns dies del seu consum, normalment entre dos i quinze dies; els més importants són cansament, set intensa amb sequedat de boca i llavis, sensació de cremor a la llengua, pèrdua de la gana, mal de cap i trastorns renals i hepàtics.

Afortunadament, són poc abundants i difícils de confondre amb cap bolet comestible d'ús habitual. Creixen en boscos d'arbres de fulla caduca o de pins, segons les espècies.


 

Bolet de greix

Bolet de greix

Gyromitra gigas, Gyromitra esculenta, Gyromitra infula

És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal.

Per tant, només s'ha de consumir en petites quantitats, després d'haver-lo deixat assecar bé i coure'l repetidament llençant l'aigua de la primera cocció.

La intoxicació no es manifesta fins després d'algunes hores, amb trastorns digestius (vòmits, nàusees, mal de ventre), icterícia i trastorns de tipus nerviós.

Gyromitra gigas i Gyromitra esculenta es troben sota els pins durant la primavera, Gyromitra infula és de tardor.


 

Reig bord

Amanita muscaria

Reig de fageda, reig vermell. Matamosques, reig de foll, oriol foll, reig tinyós. Amanita muscaria

Es un bolet tòxic que provoca intoxicacions que es manifesten al cap de poca estona de la seva ingestió (normalment entre 1 i 4 hores) amb trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós: deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental.

om indica el seu nom, es pot confondre amb l'ou de reig. Les principals diferències són la presència de berrugues blanques sobre el capell del reig bord i el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l'ou de reig.

Es presenta a la tardor en boscos rics en humus, normalment en llocs més alts i freds que l'ou de reig.


 

Pixacà

Amanita pantherina

Pigat, pigat bord. Amanita pantherina

Provoca intoxicacions semblants a la del reig bord, però més intenses a causa del seu contingut més elevat en substàncies tòxiques.

És un bolet de tardor, que es troba tant en boscos d'arbres de fulla caduca com en els de pins.

Es pot confondre amb la cua de cavall (Amanita rubescens) i la cua de cavall grossa (Amanita spissa), d'aspecte molt semblant. Es pot confondre també amb la pentinella (Amanita vaginata) en el cas d'exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l'anell i les berrugues del capell i el marge d'aquest presenta un aspecte estriat.


 

Gírgola d'olivera

Gírgola d'olivera

Bolet d'oliu. Omphalotus olearius

Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals. Els primers símptomes es presenten al cap de poca estona d'haver menjat els bolets i consisteixen en trastorns gastrointestinals: vòmits, nàusees, diarrees, forts dolors de ventre.

Es pot confondre amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) i, més difícilment, amb el rossinyol (Cantharellus cibarius) . A diferència d'aquests, que creixen a terra, viu sobre soques i troncs d'oliveres i altres arbres, com alzines i roures, formant flotes nombroses; no creix sobre la fusta de pi.


 

Fredolic metzinós

Fredolic metzinós
Tricholoma pardinum © Eric Steinert Gauting CC BY-SA 3.0

Tricholoma pardinum

Provoca també intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d'haver consumit els bolets.

Tal com indica el seu nom, es pot confondre amb el fredolic (Tricholoma terreum); aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple.


 

Inocibes

Inocibes
Inocybe nitidiuscula © James Lindsey at Ecology of Commanster CC BY-SA 2.5

Inocybe fastigiata, Inocybe patouillardi i d'altres

El grup dels inocibes inclou diversos bolets de mida relativament petita, que cal rebutjar ja que alguns són tòxics, mentre que els que no en són tenen poc valor culinari i es corre el perill de confondre'ls amb les espècies tòxiques.

Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins. Els primers símptomes d'intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d'acabar l'àpat; consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós.


 

Clitocibes

Clitocibes

Clitocybe dealbata, Clitocybe rivulosa i d'altres

Diversos clitocibes de color blanc provoquen també intoxicacions com les indicades en parlar dels inocibes .

Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc.

Es poden trobar en tota mena de boscos i també en prats i jardins.

Es poden confondre amb el moixernó blanc (Clitopilus prunulus) , que té la carn esmicoladissa i les làmines rosades, mentre que els clitocibes tenen la carn fibrosa i les làmines blanques.


 

Matagent

Matagent
Boletus satanas © Archenzo CCBY-SA 3.0

Mataparent. Boletus satanas

Bolet tingut popularment per molt tòxic, com indica el seu nom, no és dels bolets més perillosos. La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum.

Surt a l'estiu i la tardor en boscos d'arbres de fulla caduca. No és gaire abundant.

Una característica diferencial respecte dels ceps o siurenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava. No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l'aire són tòxics, però en cas de dubte és millor rebutjar-los.


 

Lepiotes

Lepiotes

Lepiota helveola, Lepiota brunneo-incarnata i d'altres

Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals (Lepiota helveola, Lepiota brunneo-incarnata) .

Són bolets no gaire abundants, que creixen preferentment en boscos d'arbres de fulla ampla i també a les vores dels camins.

Totes són de mida petita. Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums (Macrolepiota procera) , però aquests són molt més grossos. És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d'evitar confusions amb les tòxiques.

Les intoxicacions per consum de lepiotes són semblants a les provocades per la farinera borda .


 

Galerina marginata

Galerina marginata
Galerina marginata © Strobilomyces CCBY-SA 3.0

És un bolet bastant petit, que creix sobre soques i branques mortes de pi.

El seu consum provoca intoxicacions molt greus, semblants a la de la farinera borda. La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d'intoxicacions degudes al seu consum.


 

Paxillus involutus

Paxillus involutus

Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals.

Malgrat que hi ha qui el considera comestible després de diverses coccions, el consum repetit d'aquest bolet pot provocar reaccions de tipus al·lèrgic, que poden ser molt greus. Per això es recomana rebutjar-lo.


 

Fals carlet

Fals carlet
Entoloma sinuatum © Jerzy Opioła CC BY-SA 3.0

Entoloma sinuatum

Provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals.

Se'l pot confondre amb el clitocibe gris (Lepista nebularis); la diferència més clara és que les làmines del fals carlet van adquirint un color rosat mentre que les del clitocibe gris són blanques. Se'l troba sobretot a les suredes, a la tardor.


 
Data d'actualització: 17.09.2012